La casa de colònies fou un antic Monestir. El 1926, a petició pròpia, el municipi de Santa Maria va ser agregat al municipi de Vilanova de Meià. Durant la Guerra Civil va fer les funcions d'hospital militar i l'any 1950 la Parròquia de Santa Maria de Balaguer el va comprar per destinar- lo al servei dels Infants i Joves. Casa apropiada per torns de colònies i convivències, trobades i escola de natura. Situat a la comarca de La Noguera, al peu mateix del vessant meridional del Montsec de Meià, sota la serra de Sant Alís, a 700 m sobre el nivell del mar. Contra el que molts segurament pensen, el Montsec no deu el seu nom a la manca d’aigua; tot el contrari: el travessen de nord a sud alguns del rius més importants de Catalunya.
En realitat ”Montsec” ve del llatí ”Montem Sectum”, que vol dir “mont tallat”, per les seves parets verticals a la banda de migdia. Té una flora i una fauna molt riques(amb algunes espè- cies úniques a la península ibèrica), a les seves roques es troba gran quantitat de fòssils d’edats prehistòriques i, en especial,nombroses icnites, petjades de dinosaures impreses de la pedra .El seu cel nocturn està considerat el més diàfan i menys contaminat lumínicament de Catalunya ideal per a la contemplació d’estels i planetes.

I podem destacar una fauna molt variada que habita i cria en aquest ambient és el de les aus rapinyaires com el voltor, el xoriguer entre altre que es poden veure sobrevolant el Montsec de Rúbies.

Les cingleres esdevenen un dels ecosistemes més característics del Montsec de Meià.
La vegetació viu en un medi molt inhòspit: només pot desenvolupar-se en les escletxes o petits replans on s'acumula una mica de sòl. S'hi poden observar alguna alzina o savina i petites plantes característiques d'aquest medi.